Ja s’acaba l’agost i la majoria tornem a la feina. S’acaba això d’anar sense rellotge i fa una mica de mandra. Recuperem els horaris regulats per la jornada laboral. Fa uns quants anys que es parla del síndrome postvacacional, que fa referència a tots el símptomes que les persones experimenten pel canvi de ritme vital que això suposa. El temps d’adaptació que necessitem per no sentir-nos tristos o de mal humor.

Home estressat contesta el telèfon a la oficinaPotser en els temps que corren on l’atur és present en moltes famílies i amb les dificultats que això representa, els que podem seguir tenint un treball ens sentirem més afortunats i menys aclaparats. Potser podrem viure aquesta tornada a la feina com una possibilitat de poder seguir obtenint allò bàsic que necessitem per al dia a dia i el síndrome postvacacional serà menys greu. Això ens hauria de fer pensar en la relativitat de les coses. El que en un moment ho vivim com un pesar en un altre pot ser una fortuna.

Estaria bé que els éssers humans poguéssim utilitzar més la nostra capacitat d’abstracció i donessim a les coses el sentit que tenen més enllà de l’efecte que causen puntualment. Potser per a alguns la feina serà seguir treballant a l’empresa, l’escola, el despatx…i per a d’altres serà seguir enviant curriculums i procurar aconseguir una entrevista que li permeti desenvolupar una tasca que a final de mes li doni un sou suficient per viure. Sigui quina sigui, serà bo que l’encarem amb l’optimisme necessari per poder gaudir de la vida, mantenint un bri d’esperança en la humanitat, i la consciència del be comú.

Per a molts la feina que tenim ens permet sentir-nos contents i realitzats, un espai on desenvolupar certes capacitats i aportar el nostre coneixement, fins i tot tenim la sort de compartir-ho amb persones amb les quals sentim lligams emocionals que ens ho facilita. Per a d’altres només és un mitjà per obtenir diners i posem les nostres espectatives de realització en d’altres facetes de la vida, però tot i així té el seu valor.

Cadascú haurà de trobar el lloc que la feina ocupa en la seva vida i donar-li l’espai físic i mental que li pertoca per poder-la viure de manera equilibrada.

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà


Deixa un comentari