Em resulta curiós observar, com, de tant en tant, la nostra societat necessita canviar el nom de les coses. Sembla que posar un nom diferent canvia allò que denomina.

Últimament a tot arreu es parla de “reinventar-se”. Alguns en parlen en un to trascendent, amb aire d’intel·lectuals, fent veure que saben del que parlen, com si haguessin descobert alguna cosa nova. D’altres en parlen en to divertit, ara “està de moda” i necessiten mostrar que no perden pistonada.

Si vaig entenent això de “reinventar-se” i em poso a la pell del que s’ha de reinventar, sento un cert neguit. Si reinventar-se vol dir que tenies un projecte de vida, un projecte de feina, en definitiva, un projecte per endavant, alguna cosa que havia suposat un esforç fins a decidir cap on inverties i dirigies les teves energies i has arribat a la conclusió que ho has de reformular perquè allò ja no és possible, llavors penso en una persona que està en crisi, en una persona que pateix, en una persona que requerirà temps i novament un gran esforç per redirigir les seves energies, les seves il·lusions. Una persona que, inevitablement, se sent en risc de fracassar i amb por d’equivocar-se. Llavors “reinventar-se” vol dir fer front a la dificultat, i això no necessitava un nom nou, vol dir créixer, madurar, seguir fent el camí de la vida.

En els temps que corren, són moltes les persones que han perdut la feina i de manera inexorable han de fer front a preguntes com: “i ara que faig?”, “busco feina del mateix?”, “la trobaré?”, “busco un altre camp professional?”, “podré fer-ho?”, “seré capaç?”, “algú confiarà en la meva capacitat de canvi?”.

Això no és nou, per aquí ha passat molta gent. El que sí és diferent és la gran quantitat de gent que s’hi troba.

Crec que el sentit de l’humor és clau per afrontar la vida, i especialment els moments dificils. Encarar els canvis amb alegria i empenta ajuda molt. Però el que no em sembla gens adequat és donar una aire de frivolitat al patiment de la gent.

Si reflexiono sobre el perquè tanta gent s’ha de “reinventar” entenc que les societats evolucionen i les necessitats canvien, i això no és ni bo ni dolent, simplement és així. Tota evolució implica canvis i els canvis impliquen crisis. Però si part d’aquesta crisis que estem vivint és perquè algunes coses s’han fet molt malament, llavors a part de “reinventar-nos” hem de reflexionar, també, socialment. No podem quedar-nos tranquils dient a les persones que viuen aquesta situació: “reinventa’t” i nosaltres seguir el nostre camí.

És evident que alguns s’hauran de “reinventar” més que d’altres, però seria bo que tots plegats dediquéssim un temps a pensar (individualment i col·lectivament) cap on volem anar. Que aprofitem aquesta crisi per definir bé cap a on hem de dirigir les nostres il·lusions i les nostres energies. Que, malgrat les incerteses i les pors, definim bé un nou projecte social que ens permeti viure a tots dignament.

No ens podem quedar a la superficialitat. Depenent de cap on camini la nostra societat, les persones es podran “reinventar” en una direcció o una altra. De la mateixa manera, segons els projectes que comencin les persones, la nostra societat també prendrà una direcció o una altra.

Cadascú i entre tots estem escrivint la nostra història. El nostre futur depèn de les decisions que prenem en el present, el que estem vivint és trascendent per al demà i amb això no podem frivolitzar.

Al darrere de cada “reinventat” hi ha un camí truncat. Potser els canvis li reportaran noves i grates experiències i al final gaudirà de tot el procés.

Tant de bo que entre els “reinventats” i les reflexions socials fem un món millor.

Marga Pérez i Herms

Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà

Categories: Generals

Deixa un comentari