La funció del psicòleg, bàsicament, va adreçada a pal·liar el patiment humà. La nostra feina sempre la desenvolupem amb algú que està en crisi. Estem habituats a viure un moment de crisi com una possibilitat de renovar-se, de créixer personalment.

En aquests moments de crisi mundial el patiment és molt i la possibilitat de créixer com a societat la tenim a l’abast si posem en marxa els recursos adequats.

La millor manera de fer front a la crisi és: detectar els problemes, mirar els recursos que tenim i establir un ordre de prioritats per iniciar el canvi.

Acampada 15-M a Plaça Catalunya, foto per Vicnaba

Afortunadament tenim grans pensadors que ens ajuden des d’altres disciplines a entendre moltes de les causes d’aquesta crisi. Per una banda els economistes que ens expliquen que la “crisi econòmica” no és una crisi sinó una “estafa”, els advocats que assessoren per pal·liar abusos administratius, tècnics agraris que parlen de com fer conreus sostenibles menys agressius per al medi ambient, els sociòlegs ens expliquen com la societat pot respondre, des de la revolució pacífica però clara i contundent, a dir prou al poder que ens vol estabornits amb la idiotització que instrumentalitzen a través dels mitjans de comunicació que tenen segrestats, etc. La mentida s’ha apoderat dels estaments de govern. Els psicòlegs també hem de dir la nostra i vetllar per la salut mental de la població.

Si mirem enrere podem veure que el nostre món, en molts aspectes, és millor. Tenim accés a l’educació, a la sanitat, al pensament, i tot això ho hem de fer servir per poder redireccionar algunes coses que no van tan bé, hem de recuperar la llibertat i la capacitat d’expressar i exercir el que és el bé de tothom.

No podem dir als nens i joves que no hi ha futur perquè no és cert. El que els hem d’ensenyar és que el consumisme al final ens consumeix a nosaltres, ens devora la capacitat de pensar, que el compromís social cal, que la capacitat crítica s’ha d’estimular… Cal que treballem pel present i pel futur. Volem un món millor i entre tots ho farem possible. Hem de transmetre que la força de tots cal en aquests moments. Hem de saber establir les prioritats, veure quines són les necessitats bàsiques, les retallades no estan ben enfocades, hi ha moltes altres coses per on començar a retallar: armament, AVEs, etc.

Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs cal el suport a tots el professionals per revisar els convenis signats que no afavoreixen el bon exercici professional en l’àmbit de la sanitat pública, calen decisions personals i col·lectives per a una millor atenció. La por i la impotència ens deixa com a espectadors i ens anul·la la capacitat de qüestionar allò que sabem que no funciona.

No volem caritat, volem justícia. Una vida amb dignitat.

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà


Deixa un comentari