Quan una persona es dirigeix a la consulta d’un psicòleg és perquè està passant per una situació de preocupació, patiment, desbordament, etc. i no se sent capaç de tirar endavant amb els propis recursos, bé sigui per una situació personal, de parella, de família, etc.

La funció del psicòleg és, en termes generals, escoltar el que el pacient entén com a motiu de consulta, recollir la informació necessària per poder definir clarament quin és el problema a valorar, i a partir d’aquí, en cas de necessitat, buscar conjuntament amb el pacient/-s, a través d’un treball terapèutic, la millor solució possible potenciant al màxim els recursos del pacient/-s i generant-ne de nous.

Tot i que aquesta funció està ben definida, sovint al carrer ens trobem amb uns tòpics que emmascaren la nostra labor i val la pena diferenciar el que és una intervenció professional del que no ho és. Alguns exemples són els següents:

  • “Sou el capellà d’abans”. Els capellans estan dins d’una religió, part de la seva funció és adoctrinar, donar una moral i una ètica lligada amb la seva doctrina. Si un s’aparta d’allò fins i tot de vegades imposen penitència, etc. Això dista molt de la nostra funció, no adoctrinem. El fet de tenir un marc teòric de referència no vol dir seguir una doctrina, senzillament ens dóna uns elements de treball que ens ajuden a pensar
  • “Jo també faig de psicòleg”. Les persones que tenen comerços, i en general qui està de cara al públic, es troben en moltes ocasions escoltant les penes o problemes d’un altre i habitualment la gent acostuma a donar consells, a dir el que hauria de fer l’altre. Amb les persones que sovint es troben en aquesta situació compartim l’actitud d’escolta i també el fet de compartir el malestar dels altres, però això tampoc seria fer de psicòleg. Cadascú tenim la nostra manera de fer i no a tothom li serveix el mateix. Hi ha gent amb molta sensibilitat i sentit comú que pot fer una reflexió que desencalli una situació. La funció del psicòleg no és dir el que s’ha de fer, malgrat que determinats corrents teòrics així ho fan, en tot cas ajudem perquè cadascú trobi la seva manera de gestionar els conflictes partint de la reflexió comú. En determinats moments, algun suggeriment serveix per desencallar però en cap cas dirigir.
  • “Jo no crec en els psicòlegs”. En principi la psicologia no és pas un acte de fe. Es tracta d’un treball conjunt, és cert que l’empatia hi juga un paper important a l’hora de poder fer una bona feina i generar confiança.
  • “Digue’m com sóc”. De vegades una persona que acabes de conèixer i per alguna raó sap que ets psicòleg es pensa que en un moment podem fer una mena de diagnòstic de com és. Seria com si poguéssim fer màgia i, per art d’encanteri saber qui és l’altre. Això seria obvià la complexitat de la ment humana i que el nostre treball requereix unes condicions per poder-se fer. Les impressions que rebem dels altres són exactament igual que tothom i encara que per deformació professional puguem matisar aspectes que d’altres no poden, això no vol dir que es pugui fer una valoració en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

És important saber què podem esperar d’un espai de treball amb un psicòleg per poder treure’n el màxim partit d’aquell esforç que fem.

Marga Pérez i Herms

Psicòloga i Psicoterapeuta.

This post is also available in: Castellà

Categories: Generals

Deixa un comentari