Fa uns dies va sortir la noticia: l’Angelina Jolie s’amputa els pits i posteriorment es fa la reconstrucció, per l’alt percentatge de probabilitats que té de desenvolupar un càncer.

Atesa la rellevància mediàtica que ha tingut aquest fet he pensat que valia la pena expressar la meva opinió.

No pretenc qüestionar la decisió d’aquesta persona, ella pot decidir el que consideri més convenient. Sí que vull reflexionar sobre el fet i les valoracions que s’han manifestat.

Quan una dona ha de fer front a un càncer de pit sent por a la mort, sent un fort atac a la seva feminitat i també tem la repercussió que això tindrà en la seva identitat, en la seva imatge, en la seva intimitat… El procés que viurà no serà fàcil, ni la mastectomia, ni els tractaments que hi van associats habitualment, ni la reconstrucció, en cas de que la desitgi.

És normal que se senti en una situació crítica i que l’ansietat es faci present, fins i tot que la desbordi per l’envergadura de la notícia. Caldrà posar en marxa tota la capacitat de què disposi per contenir el fort malestar, recuperar la calma i trobar la seva manera de fer front a tot el que vindrà.

El cas de l’Angelina Jolie de fet no és una certesa, és una alta probabilitat. Evidentment l’impacte és potent i per tant el desbordament és lògic. Potser en una situació així ha de ser molt difícil tenir en compte que també hi ha la probabilitat que no es desenvolupi la malaltia, ni que aquesta probabilitat sigui més baixa. Les variables que es donaran perquè la malaltia creixi són tremendament difícils de mesurar, fins i tot per als metges, l’herència no és l’única opció a valorar.

Les possibilitats d’encarar aquest infortuni dependran de cadascuna, dels recursos personals, clínics, alimentaris, socials, etc. de què disposi. No hi ha una única alternativa.

Em pregunto perquè es considera un acte de valentia amputar-se? No seria valentia cuidar-se? No seria valentia apostar per la salut? No seria valentia fer front a la malaltia, si es dóna el cas?

La valentia es pot manifestar de diferents maneres, no necessàriament donant per fet que patirem càncer. Anticipar-se a la malaltia potser voldria dir cuidar-se, fer les exploracions necessàries per detectar a temps un possible tumor…

Lamento profundament que es posi com a model de valentia aquest cas, especialment per la rellevància que tenen socialment els personatges públics. Quantes dones s’hauran vist en la mateixa tessitura? Quantes dones quedaran pensant en la seva intimitat que potser elles haurien de fer el mateix perquè “la societat” li diu que això és el que toca?

No vull ser especialment malpensada, però, quants metges s’estaran fregant les mans pensant en la feina que els vindrà?, i els venedors de pròtesis?. La manipulació a què estem sotmesos, moltes vegades, traspassa límits que atenten contra les persones.

Animo totes les dones que senten aquesta por a cuidar-se, a estimar-se, a proporcionar-se benestar, i si han de fer front a la malaltia que busquin tots els recursos necessaris per trobar la seva manera de sobreposar-se. Malauradament la por al càncer no és l’única cosa difícil a la qual hem d’enfrontar-nos. Estimulem bones estratègies i capacitat de contenció per a la realitat, no té massa sentit sotmetre’ns als fantasmes.

 

 

Marga Pérez i Herms

Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà

Categories: Generals

3 comentaris

Marga L · 23 maig 2013 a les 13:49

Estoy totalmente de acuerdo con Marga de que esto es una situación exagerada, y que no se sí todos la hemos entendido bien.
A mi me ha costado un poco.
Este fin de semana hablando con una amiga que trabaja con prensa y lo lee todo, me ha explicado que no se ha hecho ninguna mastectomia de esas que dejan una cicatriz horizontal y que hay que ir a fisioterapia para ver que haces con tus brazos.
Me explica que le han hecho un vaciado de la mama, sacando la glándula mamaria y poniendo la prótesis en el mismo momento, conservando en todo momento su piel y sus pezones. Si esto es así, el tema es bastante diferente,ya que no le va a dar más problemas que una operación de estética.
También me reafirma a creer que es cierto el hecho de que han dicho que le queda un 5% de posibilidades de desarrollar el tumor.
Es decir, que ni valiente ni nada, que aún es peor de lo que plantea Marga, ya que ni siquiera ha de sufrir el postoperatorio de una mastectomia ni nada. Lo que han hecho como siempre es manipular la información de la manera que les ha dado la gana y si sólo lees una parte llegas a una conclusión errónea.
Esperemos que Brad no tenga antecedentes de cáncer de páncreas.

Marga · 24 maig 2013 a les 08:16

Gracies Marga L. pel teu comentari, ens aclareixes més la situació. Em sento una mica més estafada, encara. Quina llàstima que s’utilitzi un tema tan transcendent a la vida d’una dona i del seu entorn per frivolitzar. Ja cal que siguem curosos en el filtratge de les “informacions” (manipulacions) perquè al final són agressions.

Abac Psicologia, Marga · 27 maig 2013 a les 11:48

Les notícies segueixen posant en evidència els interessos, gens legítims, de la industria darrera d’aquesta història…no anem be…

Deixa un comentari