Cal un temps d’adaptació

S’acaben les vacances i s’inicia el curs acadèmic. Els fills, com els pares, necessiten el seu temps d’adaptació per tornar a fer una vida regulada pels horaris i l’esforç que representa està oberts per incorporar nous aprenentatges.

Dos noies al laboratori de ciències

Pensem bé el missatge que transmetem

Molts nanos ho viuen com un pesar al qual es resisteixen tant com poden i sovint el discurs que escolten per part dels adults certament és descoratjador: “s’ha acabat la bona vida”, “ara ja no és moment de disfrutar”, “ja n’hi ha prou de fer el gandul”, “aquest any ja va en serio” i un llarg etc.

Quina llàstima que l’actitud d’alguns adults sigui aquesta. Quina llàstima que en lloc de transmetre que hi ha temps per a tot, alguns es dediquin a inculcar que és bo estar de vacances i que és dolent el temps d’estudi. Aquesta visió maniquea de la vida, de bons i de dolents, que fa tan de mal i que impedeix posar les coses al seu lloc.

És bo tenir un temps de descans i d’esbarjo, temps per practicar esports, jocs, vida en família més extensa, temps per organitzar-nos al nostre desig. Però també és bo transmetre que necessitem dedicar un temps a l’estudi, a la disciplina, a l’esforç per aprendre. El fet de fer ús de les capacitats intel·lectuals també ens reporta benestar emocional i ens dóna un equilibri intern necessari per afrontar d’altres reptes de la vida. És cert que cada any hi ha noves exigències, però també és cert que cada any els fills són més madurs per incorporar aquests aprenentatges i anar adquirint hàbits de treball més eficaços. Ensenyem-los des de casa a organitzar bé el seu temps i l’èxit és possible.

Ajudem a valorar la vida a l’escola i gaudiran més de la vida

La vida a l’escola també aporta un aprenentatge social necessari, la convivència amb bons amics i amb d’altres que no ho són tant, ens ajuda a flexibilitzar-nos, a respectar unes normes que no sempre trobem justes, i en definitiva a madurar en aspectes que dins l’entorn familiar no seria possible.Fóra bo que els adults poguéssim transmetre als fills el valor que això té, i la possibilitat de gaudir d’aquesta experiència.

Potser els adults que no poden fruir de la feina són els nens que no van gaudir de l’escola. Trenquem aquesta dinàmica que no ajuda gens a fer persones equilibrades i capaces de gaudir del que la vida els ofereix.

Vivim el present

Assumim amb responsabilitat la tasca de fer de pares i ensenyem el valor que té l’escola. No cal parlar només de la preparació per al futur, el present ja és prou important, té valor en si mateix i aporta prou coses perquè en gaudeixin, malgrat que l’esforç no sempre ve de gust. Estimular la curiositat, l’observació, la paciència, seran uns bons acompanyants per al bon ús de la intel·ligència.

Connectar els aprenentatges de què disposen per entendre el món, ajudarà a trobar sentit al que fan.

 

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà


Deixa un comentari