Aquestes paraules van adreçades a les persones que estan fent front a la pèrdua d’un ésser estimat que ha mort hospitalitzat o en una residència. Estem vivint situacions que no ens podíem ni imaginar. Que Llegiu més…
Sembla que la resistència a fer-nos grans ens acompanya gairebé tota la vida. I dic “gairebé” perquè, certament, sí que hi ha alguna època en què el desig de ser gran, com a possibilitat de Llegiu més…
Quantes vegades a la vida ens hem sentit sols?. Quantes vegades hem mirat al voltant i hem pensat que no teníem a ningú al costat mentre preníem una decisió important?. Quantes vegades ens ha fet Llegiu més…
Fa uns anys vam començar a veure pel carrer gent amb uns rètols que deien: “regalo abraçades”, iniciativa, en aquests termes, que va donar lloc a molts comentaris, i ens va fer pensar. En el Llegiu més…
Ja s'acaba l'agost i la majoria tornem a la feina. S'acaba això d'anar sense rellotge i fa una mica de mandra. Recuperem els horaris regulats per la jornada laboral. Fa uns quants anys que es parla del síndrome postvacacional, que fa referència a tots el símptomes que les persones experimenten pel canvi de ritme vital que això suposa. El temps d'adaptació que necessitem per no sentir-nos tristos o de mal humor.
Potser en els temps que corren on l'atur és present en moltes famílies i amb les dificultats que això representa, els que podem seguir tenint un treball ens sentirem més afortunats i menys aclaparats. Potser podrem viure aquesta tornada a la feina com una possibilitat de poder seguir obtenint allò bàsic que necessitem per al dia a dia i el síndrome postvacacional serà menys greu. Això ens hauria de fer pensar en la relativitat de les coses. El que en un moment ho vivim com un pesar en un altre pot ser una fortuna. (més…)
Ja fa uns quants anys que sentim parlar del terme “síndrome postvacacional”. Donar nom a una cosa no vol dir que sigui una cosa nova, està bé generar conceptes, senzillament es tracta de donar cos Llegiu més…