Arriba el moment d’iniciar l’escola bressol o la guarderia, segons l’opció de la família o les possibilitats del lloc on vivim.

Malgrat que conceptualment la idea d’escola i la de guarderia és diferent, amb els anys,  les guarderies han agafat més el perfil d’escola en el sentit de tenir uns programes d’aprenentatges més estructurats i un acompanyament emocional i maduratiu dels nens més curós.

Per a un infant l’entrada a l’escola és un moment trascendent, ha d’incorporar nous adults a la seva vida quotidiana, normes i costums diferents, companys, horaris. Tot un seguit de coses que requerirà un gran esforç per part seva. És tenir-ho en compte per poder fer un bon acompanyament, especialment els primers temps. Els nens acusen el cansament, el neguit de tanta novetat.

Nens jugant a la guarderia

En moltes ocasions això està previst per part de l’escola i organitzen aquesta entrada d’una manera esglaonada. Els primers dies menys estones, i a més amb la presència d’algun adult del seu entorn proper que faciliti aquesta incorporació.

Tot i que aquest sistema és bo per al nen, suposa un esforç addicional per a la família. Organitzar-se l’horari de per si ja és complicat amb un nen petit, si a més a més es modifica diàriament acaba sent un trencaclosques dificil de resoldre. De tota manera és un esforç que serà recompensat amb escreix si podem fer aquesta entrada de mica en mica.
L’escola serà un lloc on el nen passarà molts anys i caldrà que tingui bona disposició per tots els esforços que li requeriran. També li reportarà molta felicitat, molts amics i moltes experiències que no serien possibles en un altre entorn. Cuidar aquesta entrada serà important per acompanyar el seu futur acadèmic i social.

Sovint les mestres (quasi sempre són dones), amb la seva experiència, acompanyen aquest procés, informen diàriament de com ha estat l’infant a l’escola en moltes facetes: menjar, deposicions, son, relació social. Tot ajuda a seguir de prop la integració dels nous esdeveniments que consolidaran la base del nou escolar.

Potser una de les coses més difícils de portar són les malalties del primer curs. El fet d’entrar en contacte amb d’altres virus, bactèries, de manera massiva, etc. per a  les quals l’infant encara no ha desenvolupat prou defenses ho fa una mica més dur per el nen, i d’alguna manera també per a la família que pateix quan el petit emmalalteixt i a més ha de reorganitzar, setmana si, setmana no, els horaris per atendre l’infant. Encara que de vegades no serveixi de consol, el segon curs acostuma a ser més fàcil. El bon humor sempre és un aliat en moments crítics.

És una nova etapa de la vida i com a tal requereix un temps d’adaptació. Quan és el primer fill es fa el procés conjuntament, pares i fill, és nou per a tothom. Quan ja n’hi ha d’altres, a la família tot es pot anticipar una mica més i no es veu tan dificultós.

Segur que amb la distància es recorda com una època intensa però bonica. L’infant descubrirà moltes coses del món i els pares descobriran moltes coses del seu fill.

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

This post is also available in: Castellà


Deixa un comentari