El pagament

El cost econòmic de qualsevol servei sempre és complexe, cal trobar un equilibri entre els dos (cost/servei).

En el nostre centre, quan fixem els honoraris, procurem tenir present diferents variables que intervenen per arribar a l’equilibri que esmentava. Són: la nostra formació permanent, la nostra experiència, el barem orientatiu que ens proporciona el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, la sostenibilitat del centre, el barri on estem ubicats.

Monedes i bitllets Continua llegint

Interrompre un tractament

 

Plat trencat al terra Habitualment un tractament es dóna per acabat quan pacient i terapeuta consideren que el treball realitzat conjuntament s’ha consolidat suficientment i permet seguir endavant sense el suport de la teràpia que fins ara ens ha vinculat en el treball.

 Quan, per alguna raó, es vol interrompre un tractament sempre és un moment difícil. El més recomanable és parlar obertament de les causes que ho motiven i fer un recull dels aspectes treballats i els pendents. Això permet arribar a una entesa i, en un altre moment que sigui possible, reprendre el treball.

 Mai és aconsellable ni convé una interrupció sobtada. Podria convertir una bona experiència en una frustració.

 

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

Els grups de suport

Ara et toca a tu!

Molinets de vent a la gespa

Els grups de suport van dirigits a persones de mitjana edat. Es tracta d’unes reunions setmanals, amb 6 o 8 assistents i un terapeuta, per tractar temes habituals en aquest estadi de la vida que de vegades són dificils d’enfrontar. El fet de fer un abordatge grupal permet generar un ambient de suport col·lectiu que dóna força als membres del grup, el poder escoltar d’altres possibles abordatges de les mateixes situacions, i un estalvi económic, que en aquests moments de crisi és imortant.

La funció del terapeuta, bàsicament, és ajudar a canalitzar be els esforsos, a estimular l’aparició de recursos, a facilitar la cohesió del grup i a contenir el neguit existent.

Els aspectes més habituals que s’aborden són : moments difícils de la vida, aprendre a ocupar be el temps, el retrobament amb la parella estimulant la il·lusió i la complicitat quan els fills s’han fet grans, el cuidado dels pares que s’han fet grans i necessiten més atenció… O potser d’altres coses que ens fan sentir que alguna cosa no va be…

 Vine, trobaràs allò que busques. TU POTS!!
30 anys d’experiència ens avalen.

Marga Pérez i Herms
Psicóloga i Psicoterapeuta

La teràpia

Mans apretadesDesprés del diagnòstic  on s’ha valorat l’estat emocional i s’han identificat les dificultats, de vegades  l’ indicació o la orientació que es fa és la teràpia.

La teràpia individual, en parella o en família, és un treball dirigit a trobar els recursos dels que disposa el pacient/-s, necessaris per fer front a situacions que li presenten dificultats, i també generar-ne de nous. Estimulant el pensament, l’autonomia, les capacitats i la possibilitat de mirar-se i observar els fets des de una altre perspectiva, es posa en marxa un procés que li permeti desenvolupar els propis recursos. Continua llegint

Abans d’iniciar el tractament

Posteriorment a la realització del diagnòstic i l’orientació terapèutica, s’han de plantejar algunes qüestions abans d’iniciar un tractament, com són:

  • La confiança en el professional amb qui es treballarà per crear un espai de col·laboració, imprescindible per una bona evolució.
  • La delimitació dels aspectes que s’abordaran en el transcurs del tractament.
  • La tècnica que s’utilitzarà per dur-lo a terme.
  • El temps que s’hi haurà de destinar: desplaçament, temps de la visita. El temps de duració del tractament és de difícil pronòstic.
  • L’horari en què es farà.
  • La freqüència de les sessions.
  • Les vacances o períodes de descans, les dates dels quals es comunicaran amb la necessària antelació.
  • El cost econòmic que representarà.
  • El sistema de pagament.

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

El diagnòstic

 El diagnòstic és l’estudi que permet valorar la situació emocional de cada pacient. D’aquí se’n deriva una orientació terapèutica.

Es tracta d’una entrevista inicial per recollir les dades generals del pacient per conèixer la situació que el porta a demanar ajuda. És bo aportar la documentació rellevant de la que es disposi (altres informes psicològics, mèdics, acadèmics, etc.). Quan es tracta d’un infant o adolescent, aquesta entrevista es fa amb els pares.

Seguim amb unes tres o quatre visites més per tal de fer-nos càrrec de les dades que ens permetran valorar l‘estat psicològic del pacient a través de entrevista, tests projectius, proves de nivell intel·lectual, d’acord amb l’estudi que convingui o que ens plantegem.

I finalment es realitza una entrevista de devolució, per explicar no només els resultats obtinguts de les proves o tests que s’han aplicat sinó també per comentar d’altres aspectes que hem observat i/o detectat al llarg del conjunt de les visites.

És el moment de fer una orientació terapèutica, d’indicar el procés a seguir que se’n desprèn d’aquest procés i de pensar conjuntament en la possibilitat d’engegar un treball terapèutic.

 

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta