Els avis col.laboren en la criança?

mare-nena-avi

Com en tantes altres coses, la literatura i el saber popular parla de la funció dels avis envers la criança dels nets. Alguns parlen de “malcriar”, quina llàstima fer aquesta lectura, aquesta connotació negativa desvirtua el paper que poden tenir els avis a la vida dels nets.

Ser avi és una nova categoria que un obté quan els fills pugen també en l’escalafó i es converteixen en pares. Aquestes categories es van sumant, els avis segueixen sent pares, i les funcions parentals van evolucionant amb el creixement dels fills, però segueixen sent necessàries. S’espera dels pares que facin una de les funcions essencials: contenir les ansietats dels fills perquè ells puguin anar desplegant les seves capacitats, canalitzar els desitjos, l’agressivitat, i un llarg etc.

Quan els fills assumeixen la funció de ser pares, és un bon moment per seguir exercint aquesta funció contenidora. Tots els que tenen fills saben quantes cabrioles mentals han hagut de fer per sentir-se capaços i eficients en aquesta funció.

Seria bonic entendre la col•laboració dels avis en la criança dels nets des d’un doble vessant, per una banda contenint als fills propis perquè vagin trobant les eines que els permetran anar descobrint com fer de pares, i per l’altre oferir un contacte confortable als nets, un espai de relació que acompanyi a la tranquil•litat i a l’amor.

Cada família estableix les seves pròpies dinàmiques, les seves prioritats, els seus valors i en definitiva la manera d’educar als fills. Segur que quan una parella es converteix en família mantindrà algunes de les coses que van aprendre a casa i d’altres les canviarà.

Quan els avis observen les dinàmiques a les cases dels fills, i per tant capten les diferències, poden sentir una certa crítica a com ells van fer les coses, i no van desencaminats. Ni que això pugui generar un cert malestar, és convenient recordar que fa anys els seus pares van sentir el mateix, veient com ells feien de pares. Això els ajudarà a ser respectuosos amb les eleccions dels seus fills i la manera de criar els nets. És un bon moment per apel•lar a la saviesa que dóna el coneixement que “res és per sempre” i que els absoluts “bé i malament” al final són molt relatius.

actitd-vellesaRetornant a si els avis malcrien o no, de cap manera els avis han de posar pals a les rodes, al contrari, els avis poden ser un bon suport pels fills i pels nets. Uns bons col•laboradors sempre s’agraeixen, algú que escolta, que ajuda en el que és requerit, que no interfereix.

La criança dels fills és complexe, genera moltes inquietuds i controvèrsies. En canvi la distància emocional que es pot prendre des del lloc dels avis, permet un acompanyament més tranquil. Les societats lentament evolucionen i en alguns aspectes milloren. Tenir l’oportunitat d’aprendre amb els fills amb la criança dels nets, és una experiència entranyable que transforma la relació i la fa créixer.

Marga Pérez i Herms
Psicòloga i Psicoterapeuta

Disponible en Castellano

Deixa un comentari