La malaltia. Un possible fantasma

 adopcion_300El desig de ser pare o mare va estretament lligat a la fantasia de com serà el fill que ajudarem a créixer, el color dels ulls, el somriure, la picardia, la simpatia, la salut, la intel·ligència, i un munt d’interrogants. Les incerteses amb què s’ha de conviure són moltes i no sempre fàcils de suportar.

La paternitat biològica fa que algunes d’aquestes respostes estiguin vinculades a trets familiars, l’herència genètica. En l’adopció l’entorn és diferent, els orígens són, en la majoria dels casos, desconeguts. El patrimoni genètic, les predisposicions innates, seran una gran incògnita, un misteri més que ens acompanyarà.

Quan un fill emmalalteix, justificadament o no, se’ns plantegen qüestions com: en som responsables?, és una feblesa del nostre fill?, s’hagués pogut evitar?, per què un emmalalteix i un altre no?, en definitiva busquem el responsable, “qui té la culpa”. Davant el desconeixement, els sentiments d’impotència, el desconcert, el patiment que desvetlla, l’imprevist, i depenent de la gravetat de la malaltia, busquem explicacions en totes les direccions possibles per poder combatre el neguit. És fàcil que busquem explicacions en la genètica, llavors topem amb un forat negre, exponent del que no coneixem del nostre fill. Apareix el fantasma, la por al desconegut i al fet irreversible, i en lloc de tranquil·litzar-nos sorgeixen més neguits. Assumir, també en aquesta situació, la diferència que comporta l’adopció vol dir poder mirar al voltant per adonar-nos que hi ha moltes preguntes sense resposta a tot arreu, segons la situació de cadascú.

Les causes d’una malaltia no sempre són tan clares. Escoltant les expressions populars podem copsar com estats emocionals de tensió (vg.: estrès) poden desembocar en alnen-malaltteracions corporals (mal de cap, insomni,…). El cos és un canal per mostrar que alguna cosa ens fa mal. En la malaltia pot quedar condensat un conjunt de malestar multifactorial. Potser aquest concepte no és fàcil d’entendre o fins i tot ens genera recel però la pràctica clínica mostra que en determinades circumstàncies quan conflueixen en la persona, gran o petita, situacions adverses es pot emmalaltir, la cura personal té molts vessants i cal no obviar-ne cap.

Estar en contacte amb bons especialistes que coneguin trets diferencials lligats al país d’origen, quan es tracta d’adopció internacional, serà una bona ajuda. Ens proporcionarà un marc de referència que ens permetrà diferenciar el que són disposicions personals del que són reaccions derivades de l’adaptació al país.

Trobar l’equilibri entre tots els factors que intervenen en una malaltia no és senzill, com més petit és un nen més tendència hi ha a somatitzar. Davant de situacions difícils per a ell la capacitat de donar respostes mentalitzades és menor, està aprenent i madurant.

La criança d’un fill és una cosa extremadament complexa perquè l’ésser humà és complex. És evident que els esforços són recompensats amb escreix, però implica poder suportar un alt nivell de tensió i d’ansietats. El coneixement entre pares i fills és gairebé com un treball d’investigació: com entenem les coses, quina repercussió tenen en cadascun de nosaltres el fets quotidians, els fets inesperats, els fets dolorosos… Tot plegat petits o grans obstacles que formen part del fet quotidià.

En moltes ocasions la funció del psicòleg és ajudar a les famílies a revisar els criteris d’abordatge de certes situacions, els plantejaments dels quals es parteix, a tenir en compte aspectes importants que poden ser obviats… Però moltes vegades només es tracta de mostrar que el procés en què una família està immers és el lògic, ni que sigui dolorós. El patiment no sempre és índex de no saber resoldre un conflicte. Les reflexions i els coneixements poden alleugerir el malestar, però hi haurà qüestions que no tindran resposta, la convivència amb els nostres fantasmes i la capacitat de suportar el “no saber” es posarà a prova en aquestes situacions.

Marga Pérez i Herms.

Psicòloga i Psicoterapeuta

Disponible en Castellano

Deixa un comentari